El bloc del foment de les vocacions científiques

Programes que promouen l’excel·lència educativa i fomenten les vocacions científiques

De Joves i Ciència al món! Entrevistem al Joel Romero

En Joel Romero Hernàndez és un noi de Vilanova i la Geltrú que ha acabat aquest any 1º de Batxillerat i és al programa Joves i Ciència de la Fundació Catalunya La Pedrera des de l’any passat. Fins aquí tot normal. La cosa canvia quan comences a llegir el seu nom a tots el diaris i, fins i tot, a veure’l a la televisió. En Joel va guanyar aquest mes de maig un premi de la NASA en Enginyeria Mecànica. Arran de l’article que va escriure al finalitzar la primera fase de Joves i Ciència a Món Natura Pirineus va desenvolupar la seva idea: explorar Mart mitjançant robots amb forma humana que farien el planeta habitable per als humans. Amb l’ajuda dels seus tutors, família i companys, en Joel va arribar amb el seu projecte a la Intel International Science and Engineering Fair (Intel ISEF) d’aquest any a Los Angeles on va rebre el reconeixement de la NASA.

 

D’on et va sorgir la idea?

Quan vaig acabar la primera fase de Joves i Ciència havia de redactar l’article científic per a poder accedir a la fase 2 del programa. A la fase 1, a Món Natura Pirineus, vaig estar al grup d’astrofísica, i a mi m’encanta la tecnologia, llavors vaig pensar en barrejar aquests dos camps per a l’article. Un dia veient la pel·lícula d’Avatar em vaig preguntar com es deurien comunicar les persones que estaven dins l’escàner amb l’avatar i, ajuntant això amb la tecnologia que utilitza actualment l’estació espacial internacional per fer vídeos en directe que es transmeten via làser en temps real, se’m va ocórrer utilitzar aquesta tecnologia per explorar Mart.

En que consisteix el teu projecte?

Actualment no disposem de la tecnologia per enviar persones a Mart i que puguin tornar a la Terra, així que, en comptes d’enviar astronautes, posaríem robots de forma humana que estessin controlats per astronautes, els quals estarien dins d’una nau just a sobre posada en òrbita síncrona amb el planeta. Això seria perquè la resposta fos el més ràpida possible. La comunicació astronauta-robot seria per làser. L’astronauta portaria un sistema de captura de moviment: si es mou, el sistema ho captaria, ho codificaria a làser i enviaria la senyal que arribaria al robot fent que l’imités. D’aquesta manera l’astronauta pot actuar com si el robot fos el seu propi cos.

Quina seria la finalitat d’aquest robot humanoide?

Realment hi ha diferents robots, no és un només. Un seria el cor de tot el sistema, el que portaria els robots humanoides dins. L’he anomenat Nexus perquè és com un nexe de comunicació entre els robots i els astronautes. Amb un làser no pots apuntar a un robot tan petit com un ésser humà des de la nau. D’una banda el Nexus s’encarregaria de rebre la llum del làser, transformar-la a ràdio i enviar-la als robots petits. A més a més, investigaria la superfície del planeta per veure quina zona és bona per començar a treballar, amb més insolació al llarg del dia i amb aigua. Aquest Nexus podria extraure gel i transformar-lo en aigua líquida. Seria com una planta, durant el dia utilitzaria l’energia solar per descompondre l’aigua en hidrogen i oxigen i a la nit fusionaria l’hidrogen i l’oxigen per generar electricitat. Així es podrien mantenir tots els robots sense la utilització de generadors nuclears o bateries que són més perilloses.

D’altra banda, els robots humanoides, 4 en principi, tindrien tres funcions a curt termini. La primera, i més clara, seria el desenvolupament d’estructures on podrien viure els éssers humans. La segona seria el desenvolupament de les primeres infraestructures. Aquests robots es podrien utilitzar per fer instal·lacions que extraguessin recursos del planeta per tal de no dependre de la Terra i començar a fer un sistema autosuficient a Mart. Per últim, la tercera funció, si encara no s’han donat les condicions adequades perquè els humans hi visquin bé, seria la de desenvolupar les primeres instal·lacions científiques. Després, a més llarg termini, es podrien començar a desenvolupar indústries i aquestes indústries tindrien també una funció terraformadora, és a dir, es podria començar a generar diòxid de carboni que taparia l’atmosfera, la faria més densa i la prepararia per quan arribés una població massiva d’humans.

Què és el què més t’agrada del teu projecte?

El que m’agrada és el repte que ha suposat per a mi. Normalment, quan tu fas un treball de recerca o l’article de Joves i Ciència, et diuen uns temes i tu esculls. Jo vaig tenir una idea des d’un principi al meu cap, vaig començar a escriure a l’estiu els primers esbossos i ha anat evolucionant tot des d’allà, o sigui era una cosa que no existia i ha començat a existir des de que jo l’he pensat. És com una creació, com una obra d’art, és com una cosa que has fet tu i el fet de veure com creix i com es desenvolupa com si fos un ésser viu d’alguna manera és molt curiós.

Quin és el paper que han tingut la teva família, amics i tutors durant el procés?

Un paper molt important. Els meus tutors de Joves i Ciència van ser els que em van orientar a l’hora d’escriure l’article i plasmar la meva idea. Després, la meva mare que és psicòloga i m’ha ajudat moltíssim donant-me suport moral, perquè ara es veuen les coses bones però hi ha vegades que veus que no pots i tot és una càrrega massa gran. El meu pare és enginyer i sense ell no hauria pogut obtenir tots els materials que he utilitzat en els prototips i també va a ser molt important en l’assessorament a la part d’enginyeria. A més, la meva tutora del treball de recerca de batxillerat em va oferir les eines matemàtiques que jo no coneixia per poder fer que les meves idees es tornessin matemàticament versemblants i va creure en mi des del primer moment. Per últim, el paper dels meus amics ha sigut imprescindible. Tinc moltíssima sort perquè a vegades et poden mirar com un bitxo raro i els meus amics el que han vist és una persona que té passió per una cosa; tenia unes metes i ha treballat moltíssim per aconseguir-les.

Què representa per a tu formar part del Programa Joves i Ciència?

Un punt d’inflexió a la meva vida. Normalment no pots parlar de física quàntica amb la gent de la classe i arribes a Món Natura Pirineus i et trobes amb gent que li encanta parlar d’això. És una sensació que jo no havia sentit mai. Juntament amb la meva participació als mSchools App Awards, als quals el meu equip va guanyar el primer premi de robòtica, aquestes dues experiències han configurat d’alguna manera la nova persona que he estat aquest any.

Què és el que faràs al MIT aquest estiu com a Fase 2 de Joves i Ciència?

Porto somniant amb el MIT des que era petit i estic molt content de tenir l’oportunitat d’anar-hi. He demanat com a tema la biònica robòtica orientada a l’exploració espacial perquè el projecte que faci tingui a veure amb la idea que estic desenvolupant. Intentaré importar tots els coneixements que pugui per fer-los servir aquí. Segur que l’experiència serà impressionant.

A què t’agradaria dedicar el teu futur professional?

Amb això tinc un dilema important. No sé si anar més per ciència espacial o per tecnologies mèdiques, biònica o biotecnologia. Sento passió per l’exploració espacial i per la ciència des  que sóc petit però des de fa uns anys la meva visió del món ha evolucionat i ara veig que aquestes tecnologies de captura de moviment del projecte es poden utilitzar també per millorar la vida de persones que tenen membres immobilitzats; llavors, també m’agradaria millorar la vida d’aquestes persones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: